Consider que aprendre no és fàcil. En la
vida se'ns presenten moltes dificultats que sovint no sabem com superar-les,
tot i ser pròpies i personals. Sent així, que ha de passar per aprendre de la
nostra professió? Dels infants? D'allò que ens donen dia a dia? Fins a quin
punt podem considerar que hem après, que en sabem?
En
primer lloc, consider que per a què una aprengui, ha de ser conscient de la
necessitat de fer-ho. Sovint ens atribuïm capacitats que, pel simple fet de
pensar-les i sense haver-les posat mai abans a la pràctica, ens pensam que
sabem fer. Personalment, la tasca com a mestra i un cop haver finalitzat les
primeres pràctiques, és una feina que em sorprèn: per la seva complexitat, per
la seva flexibilitat i innovació diària, per la plenitud que aporta i per la
capacitat per a sorprendre't cada dia més. Per tot això, cal que en primer lloc
una mestra sigui conscient de la necessitat d'aprendre, d'enriquir-se de noves
idees i, especialment, d'adonar-se dels propis errors que, alhora, es
convertiran en futurs aprenentatges. Cal adonar-se de la necessitat d'innovar i
de posar en pràctica nous recursos i/o metodologies, sense por a caure en
l'error; potser així, aprendrem noves estratègies per a redireccionar la nostra
feina.
Cal
saber compartir allò que pensem, faríem, voldríem i, paral·lelament, acceptar
les crítiques, propostes o suggerències que els demés ens puguin fer sobre la
nostra tasca. Per aprendre, pens que el treball en equip és fonamental. Sense
aquest, ens basem en una educació que només segueix un únic camí, la qual cosa
ens pot portar finalment, a una educació obsoleta o amb falta de fonament.
A
tot això, per a què una mestra aprengui cal que se li doni l'oportunitat i les
facilitats òptimes per a què s'enrevolti de seminaris, cursos o, perquè no,
alumnes en pràctiques que els ajuden, els faciliten la tasca i alhora, els poden
proporcionar noves idees i per tant, cal que sàpiga veurer-les, valorar-les i
considerar-les com a útils, pràctiques i necessàries per a ella també. Un punt
de partida interessant per adonar-se que cal seguir formant-se.
Per
una altra banda, crec que per a què jo aprengui necessit enriquir-me,
principalment, de l'experiència d'unes pràctiques i una futura tasca com a
mestra o auxiliar. Crec que això és fonamental perquè encara necessit aprendre
tècniques o instruments bàsics per a la resolució de conflictes dins l'aula,
com tractar els infants en diferents situacions segons l'edat, etc.
Necessit
seguir formant-me, fent cursos i concretant els meus coneixements cada cop més
en diferents àmbits. També necessit continuar treballant en equip, una eina
molt útil alhora que complicada.
Per
a què jo aprengui, ha de passar que no perdi la il·lusió per estar amb els
infants, dia rere dia, amb la mateixa il·lusió amb què vaig començar la carrera
i les pràctiques. Crec que el vincle que he creat amb els infants, és un
indicatiu clau de la meva satisfacció i que vaig encaminada cap allò que
m'agrada: aprendre a aprendre.
