Què ha de passar per a què una mestra aprengui?

Consider que aprendre no és fàcil. En la vida se'ns presenten moltes dificultats que sovint no sabem com superar-les, tot i ser pròpies i personals. Sent així, que ha de passar per aprendre de la nostra professió? Dels infants? D'allò que ens donen dia a dia? Fins a quin punt podem considerar que hem après, que en sabem?

         En primer lloc, consider que per a què una aprengui, ha de ser conscient de la necessitat de fer-ho. Sovint ens atribuïm capacitats que, pel simple fet de pensar-les i sense haver-les posat mai abans a la pràctica, ens pensam que sabem fer. Personalment, la tasca com a mestra i un cop haver finalitzat les primeres pràctiques, és una feina que em sorprèn: per la seva complexitat, per la seva flexibilitat i innovació diària, per la plenitud que aporta i per la capacitat per a sorprendre't cada dia més. Per tot això, cal que en primer lloc una mestra sigui conscient de la necessitat d'aprendre, d'enriquir-se de noves idees i, especialment, d'adonar-se dels propis errors que, alhora, es convertiran en futurs aprenentatges. Cal adonar-se de la necessitat d'innovar i de posar en pràctica nous recursos i/o metodologies, sense por a caure en l'error; potser així, aprendrem noves estratègies per a redireccionar la nostra feina.

         Cal saber compartir allò que pensem, faríem, voldríem i, paral·lelament, acceptar les crítiques, propostes o suggerències que els demés ens puguin fer sobre la nostra tasca. Per aprendre, pens que el treball en equip és fonamental. Sense aquest, ens basem en una educació que només segueix un únic camí, la qual cosa ens pot portar finalment, a una educació obsoleta o amb falta de fonament.

         A tot això, per a què una mestra aprengui cal que se li doni l'oportunitat i les facilitats òptimes per a què s'enrevolti de seminaris, cursos o, perquè no, alumnes en pràctiques que els ajuden, els faciliten la tasca i alhora, els poden proporcionar noves idees i per tant, cal que sàpiga veurer-les, valorar-les i considerar-les com a útils, pràctiques i necessàries per a ella també. Un punt de partida interessant per adonar-se que cal seguir formant-se.

         Per una altra banda, crec que per a què jo aprengui necessit enriquir-me, principalment, de l'experiència d'unes pràctiques i una futura tasca com a mestra o auxiliar. Crec que això és fonamental perquè encara necessit aprendre tècniques o instruments bàsics per a la resolució de conflictes dins l'aula, com tractar els infants en diferents situacions segons l'edat, etc.

         Necessit seguir formant-me, fent cursos i concretant els meus coneixements cada cop més en diferents àmbits. També necessit continuar treballant en equip, una eina molt útil alhora que complicada.

         Per a què jo aprengui, ha de passar que no perdi la il·lusió per estar amb els infants, dia rere dia, amb la mateixa il·lusió amb què vaig començar la carrera i les pràctiques. Crec que el vincle que he creat amb els infants, és un indicatiu clau de la meva satisfacció i que vaig encaminada cap allò que m'agrada: aprendre a aprendre.

Projectes de millora de les companyes

Família-escola

         Els dos projectes que s'enmarquen dins d'aquest títol, m'han semblat molt interessants. Ambdós sorgeixen de la problemàtica d'una manca de relació entre la família i l'escola. Per tant, ambdós tenen com a objectiu fonamental la recerca de recursos per a millorar aquest vincle i dur a terme una educació que tingui en compte tots els àmbits on es troba l'infant.

         Els dos projectes m'han semblat molt interessants i atractius ja que, el tema de la família, sovint es deixa de banda per suplir altres necessitats, el que al final porta a una manca de continuitat i coherència a l'educació del infant.  A més, el fet de fer reunions i enquestes, permet saber de primera mà allò que pensen els pares i poder proporcionar-lis l'empenta necessària per a que participin, donant recursos o activitats demanades per ells mateixos.

         En el cas de la meva escoleta, consider que aquest projecte no és necessari. Aquesta s'engloba al municipi de Calvià, un poble petit on el tracte entre docents i famílies és molt quotidià i diari. De totes maneres, tot sempre es pot millorar: pot ser seria interessant realitzar enquestes per a que els mateixos pares propossessin idees, suggeriments o propostes de cara a les diferents diades de tot el curs (el dia de la família, carnestoltes, etc.).

         El sistema d'avaluació és clar ja que la participació dels pares és un ítem directe que cal considerar. De la mateixa manera, els pares assistents a les reunions.

Pati

         El projecte del pati m'ha cridat molt l'atenció ja que és un aspecte que jo gairebé no tenia en compte, considerant el pati com un espai de joc lliure. Suposo que això és així perquè abans, sento la necesitat de millorar aspectes més interns del centre.

         Aquest projecte té com a objectiu, el millor aprofitament de l'espai del pati, mitjançant la creació de diferents espais i materials (racó de teatre, racó d'intimitat, rocòdrom, etc.).

         Es podria avaluar mitjançant diferents graelles que reflexin els racons més solicitats pels infants o els tipus de jocs que més es repeteixen.

         De cara a la meva escoleta, tot i que hi ha un espai més tou per als més petits, amb un petit tobogan, així com també hi ha moltes bicicletes i camions, si que seria interesant pensar en un projecte d'aquest tipus. Sovint em trobo amb infants que venen a cercar-me, demanant-me cançons o simplement, que jugui amb ells. Aquest seria un bon indicatiu per entendre la necessitat d'una inversió de temps i recursos en aquest espai. De totes maneres, paral·lelament hi veig la dificultad de la inversió econòmica que suposa: es poden posar racons amb material reciclat, però per a fer de cada racó un espai diferenciat o simplement, posar-hi per exemple un rocòdrom, es requereix d'una inversió econòmica que no moltes escoles es poden permetre (com és el cas de la meva escoleta, per exemple).

Materials naturals

         Aquest projecte em va agradar molt; alhora em va decepcionar. Em va agradar molt perquè les idees de les meves companyes eren molt interessants, treballant els sentits, aprofitant els racons, millorant l'oferta pels infants, etc. Decepcionant per les traves que pot arribar a posar el centre (centrant-me en el cas de Menorca). Perquè si es cerca una millora (real) en un aspecte del centre, es posen limitacions en relació al material que es crearà? perquè no donar via lliure, donar joc a nous espais i materials?

         L'objectiu d'aquests projectes és molt clar: millorar l'oferta de recursos i jocs per als infants, proporcionant alhora diferents estratègies per a treballar els sentits, la imaginació, la creativitat, etc.

         El sistema d'avaluació es pot dur a terme mitjançant l'observació dels jocs creats als quals els infants hi acudeixen més sovint.

         Consider que l'aplicació al meu centre seria impossible si es tractés de realitzar els laboratoris de construccions que proposaren algunes companyes, bàsicament per la falta d'espai. De totes maneres, al meu centre hi ha bastant de material no estructurat i reciclat que s'empra per a realitzar diferents tallers o joc heurístic, així que el projecte s'hauria d'encaminar a millorar els recursos ja oferts o estructurar-los d'una manera diferent.

        

Blog a l'escoleta

         Aquest blog em va agradar molt ja que penso que les noves tecnologies són molt útils avui en dia.

         Amb aquest projecte es cerca l'objectiu d'apropar l'escola a les famílies i que aquestes, puguin dur un seguiment de tot allò que es fa a l'escoleta. És una manera ràpida i útil de crear un vincle i una relació entre ambdós àmbits. Alhora i si es treballa bé, es pot emprar com a font alternativa de comunicació i per dur-hi a terme propostes diverses.

         Es tracta d'un projecte difícil d'avaluar ja que tot dependrà de si les mestres s'hi engresquen i hi duen a terme una continuitat en el futur.

         Es tracta d'un projecte totalment aplicable a la meva escoleta, considerant que aquesta tampoc té xarxa per a connectar-se. A més, les mestres saben manejar l'ordinador i amb un poc d'ajut, es podria dur a terme un blog molt atractiu.

         Les complicacions són clares: d'on es treuen els recursos per a contractar una xarxa? hi ha ordinadors suficients? les mestres tenen interès per aprofitar aquesta conexió en un futur?

Senyora poesia

         Sense dubte és un dels millors projectes que s'exposaren. Amb aquest, es dur a terme diàriament una hora durant el migdia en la qual mtjançant jocs, rondalles o cançons, els nins treballen el llenguatge, la imaginació, i l'art en general.

         Trob que té una complicació molt important que es pot formular amb una pregunta: quan les alumnes en pràctiques acabem, qui continuarà aquest projecte? Implica molt de temps per a preparar-ho. Potser seria interessant preparar un tema setmanal per a que les mestres no haguéssin de requerir tan de temps i s'engresquin en dur-ho a terme.

         Es podrà avaluar tenint en compte la continuació en un futur, així com també comentar amb els mateixos infants si ha agradat, si ho repetirien, etc. Amb la mateixa il·lusió dels infants, es pot veure si funciona o no.

         A la meva escoleta, seria aplicable però no al migdia, ja que ens dediquem al dinar i a fer la migdiada. Potser l'hora buida del capvespre, de 16:00 a 17:00, no hi hauria problema, però ens arriscariem a que faltéssin la gran majoria dels infants. Sinó, es podria proposar com a activitat alternativa durant l'hora de jocs, però duent-se a terme un pic per setmana.

 Psicomotricitat

         Després d'haver comentat tots els altres projectes de millora, ara parlaré del meu. A la nostra escoleta estam duent a terme un projecte de millora a l'aula de psicomotricitat. Aquest projecte ens va ser preestablert per les mateixes tutores, davant una necessitat de millorar i aprofitar la nova aula d'ús exclusiu per a la psicomotricitat.

         Hem tingut bastants problemes ja que ens trobem amb l'inconvenient de la manca de doblers. No ens han donat cap ajuda i per tant, no podem proporcionar nous materials tals com: bancs, matalassos, coixins, etc. És per això que em basat el nostre projecte amb una millora organitzativa i amb petits racons (racó d'intimitat, per exemple) que s'han duit a terme mitjançant materials que em duit de casa.

         És per tot això que el haver compartit amb totes les companyes els nostres projectes, sento que m'ha servit per a reflexionar sobre el nostre projecte i sobre canvis o millores que es podrien dur a terme damunt el mateix.

         Per exemple,  per què no realitzar una reunió amb els pares, amb la intenció de posar-los al dia de la nostra proposta? Potser així, haguéssim pogut aconseguir més material.

         Igualment, es podrien juntar alguns projectes dels exposats per a realitzar-ne un altra de més complet: emprar el material reciclat per a dur a terme racons o espais nous de joc a l'aula de psicomotricitat; emprar el blog per a fer-nos publicitat i demanar als pares i famílies; etc.

         De la mateixa manera, consider que sinó hagués estat el projecte establert, els altres proposats per les meves companyes haguéssin estat igualment útils a la meva escoleta. Especialment els centrats en el pati, els recursos naturals o bé, el blog de l'escoleta. Els dos primers, estan encaminats a millorar el joc del infant per a poder assolir diferents objectius i produir en els infants aprenentatges variats i un enriquiment de la imaginació, així com també l'estalvi i l'aprofitament dels recursos naturals del nostre entorn. Considero que en el meu centre, tant el pati com els recursos naturals estan infravalorats.

         El pati conta amb material (bicicletes, cotxets i un petit castell), però sovint els infants es veuen sumergits dins els mateixos jocs, sense opció a noves creacions. El material reciclat és mínim i gairebé només és emprat pels més petits, amb la panera o el joc heurístic.

         En general, si hagués de tornar a començar el meu projecte, possiblement hi duria a terme canvis o simplement, afegiria nous recursos, fent-me servir de les propostes de les meves companyes.

        

        

        

Projecte de millora. Àmbit

El projecte de millora que duré a terme a la meva escoleta (Escoleta Municipal de Calvià), es trobava ja establert abans de ser seleccionada com a futura estudiant en pràctiques. Degut a una gran reforma que va rebre l'escoleta durant el darrer curs, enguany ha contat amb una nova aula d'ús exclusiu per a la psicomotricitat (fins aleshores, la sessió de psicomotricitat havia estat duta a terme a la mateixa aula, amb les dificultats i obstacles que suposa).
Les mestres s'han trobat amb una aula totalment nova, sense saber com organitzar-la. Així doncs, el nostre projecte de millora es centra en la proposta d'idees i recursos per tal que les sessions de psicomotricitat siguin molt més profitoses tant per infants com per a les mateixes mestres.
Tot això, tenint en compte que les sessions de psicomotricitat es regeixen pel joc com a metodologia d'aprenentatge, tan important per al bon desenvolupament dels infants. Per tot això, consider que el projecte que es durà a terme, tot i que no permet realitzar canvis molt significatius (per la manca de recursos econòmics), si que permetrà profitar millor cada moment de la sessió, potenciant molts altres aprenentatges i hàbits als infants (objectius claus com a docents i enmarcats en els propis documents de centre).

Reflexió sobre el contacte d'aprenentatge

         Un dels aspectes més importants que remarcava  en el meu contracte d'aprenentatge i que considerava un punt fort a treballar durant el pràcticum, era el tenir molt en conta el ritme de cada un dels infants i respectar-ho. Sóc conscient que dia a dia, intent potenciar l'autonomia dels infants, deixant-los realitzar per ells mateixos tasques tals com (llevar-se les sabates o deixar-les al seu lloc; rentar les mans;  col·locar-se a un lloc determinat; etc.), però tot i això, m'en adono que sovint per la falta de temps i la quantitat d'infants que hi ha a l'aula (afegint la dificultat que me trobo a l'aula de 1-2 anys, on les diferències entre els més grans i els més petits destaquen molt), no em puc permetre donar tot el temps que voldria per a cada infant. Donar temps a un significa perdre l'atenció d'altres, amb el problema que suposa: perdre l'ordre i el ritme de tot el grup classe. A més, l'aula és molt petita i si els infants no estan regits per un mínim control, el soroll desbarata la satisfactòria consecució de l'activitat que es pugui estar duent a terme.

            Per tot això, jo em demano: què puc fer? Intent aprofitar l'ajuda de l'auxiliar de l'aula per poder dur a terme una tasca més individualitzada a d'altres infants, però: què passarà quan em trobi tota sola com a tutora d'aula a una classe com a la que estic ara? Supos que caldrà tenir en compte els moments pels quals cal passar cada dia, per organitzar-los i flexibilitzar-los de la manera més òptima. Sovint he pensat que canviaria algunes coses o donaria importància a alguns moments del dia (tal com el canvi de bolquers) però que, sense poder evitar-ho, m'he de regir per les instruccions de la meva tutora.

            D'altra banda, també m'ha cridat l'atenció la manera com remarcava la necessitat de demanar molt, a la meva mestra, sobre qualsevol dubte o problema que em pogués sorgir. Respecte aquest punt, crec que ho he duit molt satisfactòriament ja que la meva relació amb la meva tutora és molt bona i no tinc problemes per a consultar qualsevol cosa.

            En general, crec que els objectius que em plantejava es basaven en potenciar i densevolupar l'autonomia dels infants, intentant solucionar els conflictes que poguéssin sorgir i sense fer sentir a la meva tutora que li intento llevar el lloc, jutjar o posar en dubte. Crec que en general, ho he anat realitzant correctament.

Evolució del pràcticum

            La meva evolució al centre de pràctiques crec que és molt positiva. Tenc la sort de tenir molt bona relació amb la meva tutora d'aula i això fa que, demandes, dubtes o errades puguin corregir-se i redireccionar-se sense mal interpretar res i de forma còmode.

     Ara ja puc anticipar-me a la tutora i aquesta, sovint em dona espai i temps per a que sigui jo la que realitzi algunes tasques: donar el berenar, fer el bon dia, organitzar la sala de psicomotricitat i marcar les pautes a diferents activitats i/o jocs.

     D'altra banda, també tenc molt bona relació amb la resta de docents i personal del centre, així que tot plegat fa que em senti com a casa.

     Amb els infants les diferències també són importants: ja va ser fàcil acostar-me a ells, però ara es nota que estan acostumats a mi i les rebudes o l'atenció que em donen és molt més intensa i propera. Estic molt a gust.

     Ara, l'únic que m'angoixa, és saber dur a terme el projecte de millora de manera que pugui satisfer a les tutores, ja que estan impacients per a noves aportacions. Tenim moltes idees, però sovint es veuen limitades per la falta de recursos.

     En general, puc dir que tot aquest temps de pràctiques m'ha passat molt aviat, senyal de que tot marxa bé.

Taller d'experimentació

         Ens trobem a l'escoleta municipal de Calvià. Concretament ens trobem a l'aula d'1-2, on les diferències entre els més grans de la classe i els més petits, són molt notables.

         Aprofitant l'arribada de les festes de pasqua, es decideix realitzar un taller d'experimentació amb farina.

         Degut a l'heterogeneitat que destaca dins el grup, s'ha de considerar el dur a terme una pràctica flexible, per adaptar-se als diferents nivells de cada un dels infants, amb material divers i amb la consecució gradual de diferents activitats per mantenir l'atenció de la totalitat del grup. D'aquesta manera, es començerà treballant la farina tota sola, per continuar barrejant-la amb aigua i observar els canvis que sofreix. Posteriorment, es treuran utensilis varis per a la manipulació del material (motllos, rodet, etc.).

         El taller es realitza un dimecres, el dia establert per als tallers d'experimentació. Per a dur-lo a terme, es decideix acomodar la mateixa aula, juntant les taules i retirant les cadires per a que els infants es puguin moure lliurement. El taller tendrà una durada total d'uns 40 minuts, aproximadament, entre la presentació del material i la recollida del mateix.

         Aquest taller persegueix com a objectius claus la consecució d'alguns aprenentatges tals com: donar a conèixer l'infant el material i les seves possibilitats, aquest tot sol o be barrejant-lo amb altres (aigua); estimular els diferents sentits, manipulant-lo, olorant-lo,...; fomentar la cooperació, l'espera del torn i compartir material; donar a conèixer als infants la capacitat de transformació del mateix material (amb la farina crearem crespells). A tot això, aquest taller permet treballar la part plàstica i motriu dels infants, mitjançant la manipulació dels infants, de la mateixa manera que promou treballar els sentits i el volum. En part, també estimula el llenguatge, introduint nous conceptes i sent bàsic per a la comunicació entre els infants i la mestra.

         En relació als principis als quals es podria fomentar aquesta bona pràctica, consider que s'apropa a la teoria constructivista. El taller d'experimentació permet dur a terme l'adquisició de nous conceptes, a partir de la manipulació d'algun material de la vida quotidiana (en aquest cas conegut per l'infant), per a que, mitjançant l'experimentació i contacte amb aquest, s'arribi a crear un aprenentatge significatiu, permetent l'elaboració d'associacions per part del infant.

         Pel que fa a l'avaluació final dels tallers d'experimentació que s'han anat elaborant a l'escoleta, i concretament en el taller de farina, crec que els objectius principals han estat coberts. Crec que l'escoleta considera molt important tota activitat que impliqui el foment de l'autonomia i el descobriment del infant. De fet, sovint han estat repetits altres tallers d'experimentació per a que infants absents durant el dia que es feren, poguéssin gaudir-ne. És per tot això que penso que la tutora d'aula té totalment present les necessitats dels infants per experimentar, conèixer, investigar, etc., promovent així, la consecució de tallers en els quals s'evita la possibilitat de que hi hagi alumnes invisibles.

         De totes maneres, crec que el centre podria fomentar altres pràctiques com per exemple els racons. Tot i que la classe conta amb un petit racó de cuina i el bon dia, aquests no estan plenament treballats, ja sigui per l'absencia de material o la simple presentació, que no és realment atractiva pels infants.

         Així doncs, en trets generals, consider que els tallers d'experimentació suposen una bona pràctica, per les possibilitats que aquests mateixos ofereixen. No només presentes un material al infant, sinó que li dones l'oportunitat de que ell mateix el manipuli directament i n'exprimeixi al màxim les seves possibilitats, podent arribar així a un aprenentatge significatiu.

         

Bones pràctiques 0-3

Llar d'Infants Municipal Pont d'Estels de Martorell. L'aigua

         Aquest taller m'ha semblat molt interessant ja que, com bé es diu, l'aigua sempre és un material que crida molt l'atenció als infants. És una pena que degut a les seves característiques, només es treballi durant els mesos que fa més calor, ja que es veu molt limitat.

         La posada en pràctica que es comenta, permet als infants treballar molts conceptes nous i arribar a realitzar unes comparacions molt interessants, com per exemple, quin materials s'enfosen i quins no ho fan? Seria interesant ampliar aquesta pràctica i que els infants, experimentéssin l'aigua amb altres materials que no tenen perquè estar dins la panera. Per exemple, seria curiós treballar substàncies tal com el sucre, la sal, la farina, l'oli, etc., per a que els infants vegin les possibilitats i peculiaritats de l'aigua i la seva reacció enfront diferents materials.

Mòbils i murals amb materials a l'abast

            Aquesta bona pràctica m'ha cridat molt l'atenció per la seva gran originalitat. Avui en dia sovint sentim que no hi ha recursos econòmics per a grans inversos, però alhora, ens veiem obligats a crear uns ambients on els infants es sentin còmodes, segurs i puguin identificar aquell espai com a "part d'ells".

            Aquest taller de mòbils no permet simplement decorar una aula segons l'època de l'any, al voltant d'un material o una temàtica que es pugui estar treballant dins l'aula, sinó que permet als infants treballar conjuntament amb les seves famílies (facilitant el procés d'adaptació i la implicació de les famílies amb el centre), alhora que els infants veuen les seves creacions a la vista de tothom, que també formen part del grup classe, que són importants.

La llum

            Aquesta pràctica l'he triada perquè, durant el curs anterior ja vaig visitar una escoleta la qual treballava per racons i ambients i, durant aquell moment, hi havia una petita secció on es treballava amb el llum. Hem va cridar l'atenció la possibilitat que aquesta té i com pot arribar a cridar l'atenció dels infants. Els infants realitzaven dibuixos amb les sombres, d'altres probaven les possibilitats dels materials, alguns més opacs que d'altres, es treballaren els reflexos, les projeccions, transparències, el color, la sombra, etc.

            Crec que tot i que pot semblar un concepte bastant abstracte i difícil d'entendre per als més petits, és molt interessant fer-los treballar al voltant de la llum per a que, de manera transversal, treballin la composició i la peculiaritat d'altres materials (opacs o translúcits, per exemple).