Les meves pors

a) Pluja d'idees

- Con me sent?

- Alguna cosa me preocupa?

- Que esper de la meva mestra?

- Li causaré una bona impressió a la mestra?

- Com em rebran els infants?

- Algú escoltarà la meva opinió?

- De quina manera donaré resposta al plor d'un infant?

- Que me feran fer?

- Sabré canviar un bolquer?

- M'agradarà?

- Aguantaras el ritme de la classe?

- Com me sent?

            Abans de començar les pràctiques, molt nerviosa. Bastant preocupada per mil preguntes que em pasen pel cap. Sebré fer-ho? M'agradarà? Agradaré? Supos que són les preocupacions pròpies de començar en un lloc nou, on tothom es coneix i a on tothom, coneix les dinàmiques del dia a dia, excepte tu. És normal que faci aquesta pregunta, ho es suposa que ja ho hauria de saber?

            En general, tenc una sensació d'il·lusió per començar les pràctiques, conèixer de primera mà les dinàmiques de treball en una escoleta, les maneres de fer de diferents professionals, barretjat amb la preocupació de suplir amb les expectatives de la mestra, els infants i jo mateixa.

- Que esper de la mestra?

            Esper que, d'entrada, sigui capaç d'entendre la meva situació, la meva desconeixença, poca experiència i en general ignorància per alguns aspectes que puguin parèixer simples.

            Esper que em doni l'oportunitat d'entrar en la dinàmica de l'aula, explicant-m'ho tot i presentant-me als infants perquè aquests m'acceptin.

            Esper que em doni l'oportunitat d'equivocar-me, de corregir-ho, de donar idees i fer preguntes.

            En general, esper sentir-me a gust dins la classe i amb ella. Que poguem crear una relació de confiança i familiar.

- Que me feran fer?

            Observar molt, primerament. Supos que de forma progressiva, aniré fent tot allò que la tutora d'aula pot haver de fer durant el seu dia a dia, des de canviar bolquers, ajudar als infants en determinades tasques o bé, dur a terme activitats (guiades o no), com per exemple el ritual d'entrada.

c) Què pots fer per resoldre la resta de preguntes?

            Consider que la millor manera de contestar qualsevol de les preguntes que jo mateixa he formulat, és deixant-me endur. Cal posar-se tranquila, creure en un mateix i ser conscient que, tot i que sempre volem donar resposta a totes les questions i estar a l'altura de qui ens envolta, tothom comença pel principi i és totalment comprensible que tengui dubtes o que no sàpiga com reaccionar al plor d'un infant, que amb una primera impressió els infants no estiguin convençuts de la meva presència, que la mestra em jutji (al cap i a la fi, m'ha d'avaluar, que hi ha de dolent en això?).

            Cal ser pacient. Cal crear un vincle amb la mestra per a poder fer-li preguntes sense por, de la mateixa manera que ella em pugui corregir o redireccionar sense que això hagi de suposar un problema per a cap de les dues. Cal aprendre dels propis errors.